Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

conduir

1 1 v. tr. [LC] Portar (alguna persona o alguna cosa) a algun lloc dirigint-la i vigilant-la. Conduir els soldats a l'assalt. Conduir un detingut a la delegació de policia. Conduir un cec.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Portar 2 5. Moltes vegades contemporitzar no condueix a res. Mira a què l'ha conduït la seva imprevisió.
1 3 [LC] conduir una dona a l'altar Casar-s'hi.
1 4 v. tr. [LC] [OP] Dirigir les aigües (d'un riu). Conduir un riu.
2 1 v. tr. [LC] Dur, fer anar, (un vehicle). Conduir un cotxe, un autobús, un tren.
2 2 v. intr. [LC] Fer anar un automòbil. Sap conduir. La Carolina condueix molt bé.
3 1 v. tr. [LC] [OP] Fer obrar (alguna persona o alguna cosa) d'una manera determinada dirigint-la. Conduir un exèrcit. El director ha conduït l'orquestra amb massa lentitud. Saber conduir els homes, els pobles. Conduir un treball, un negoci. Conduir bé l'acció d'una comèdia. Conduir les primeres passes d'un infant. Conduir la mà d'un infant que aprèn d'escriure.
3 2 v. intr. pron. [LC] Comportar-se. T'has conduït molt malament amb la família.
4 v. tr. [LC] Portar 2 4. Aquest camí condueix a la ciutat. Un rec que condueix l'aigua a l'hort.
5 v. tr. [LC] Una matèria, deixar passar (energia) a través seu. Un cos que condueix bé l'electricitat, la calor. L'aigua condueix la calor millor que no pas l'aire.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions